Una història d’amor i aventura trepidant inspirada en els atacs carlins a Catalunya
Happening participatiu
Xerrada històrica
Exposició immersiva
Música en directe
Intèrprets
Núria Vives
Soprano
Álvaro Soto
Tenor
Néstor Pindado
Baix
Flàvia Camacho
Soprano
Jordi Gaig
Piano
Orquestra Alnos
i Coral El Calderí
Direcció
Ferran Devesa
Actor i director escènic
Pau Arissa
Dramatúrgia
Xesco Camps
Director musical
MOIÀ
Divendres 28 de novembre
19.30 h
Auditori Sant Josep
Carrer de Sant Josep 1
GRANOLLERS
Dissabte 29 de novembre
20 h
Sala Francesc Tarafa
Carrer de Corró 47
SANT CUGAT DEL V.
Divendres 12 de desembre
19.30 h
Club Muntanyenc Sant Cugat
Carrer de Sant Bartomeu 11
CALDES DE MONTBUI
Dissabte 13 de desembre
12 h
Centre Ateneu Democràtic i Progressista
Carrer dels Corredossos de Baix 9-11
BARCELONA
Diumenge 14 de desembre
18 h
Sants Teatre - Centre Catòlic de Sants
Carrer d'Antoni de Capmany 72-76,
Sants-Montjuïc
Amb música de Climent Cuspinera
Compositor i escriptor nascut a Caldes de Montbui el 1842. Va ser un personatge molt influent del panorama cultural i musical del segle XIX. Va introduir Wagner a Espanya i va dirigir la primera gravació musical a l'estat. Va ser mestre de capella i va col·laborar amb Josep Anselm Clavé en l'organització de cors populars. La seva obra inclou música religiosa, corals i sarsueles, i va influir notablement en la música i cultura catalana de l'època.
En una guerra sagnant, els valors de la llibertat, el progrés i la justícia s'alcen en una història d'amor, passió i gelosia
La Tercera Guerra Carlina
Un conflicte èpic de passió, tradició i revolució!
La Tercera Guerra Carlina (1872-1876) va ser l'última gran batalla entre carlistes, que defensaven la monarquia tradicional i les llibertats regionals, i liberals, que volien una Espanya més centralitzada. Carles VII va desafiar Alfons XII i va aconseguir conquerir valls i pobles, creant un govern paral·lel a les zones rurals, però no va poder prendre les ciutats. El 1876 els liberals van guanyar i el carlisme va desaparèixer.
Aquesta guerra va marcar profundament el món rural català, amb els carlistes establint una estructura quasi governamental. Tot i les victòries inicials, la manca de recursos va fer que la resistència carlina s'acabés. Catalunya va quedar devastada, però el carlisme va deixar una empremta cultural duradora.
Font: Biblioteca de la Facultad de Derecho y Ciencias del Trabajo Universidad de Sevilla - 104526, CC BY 2.0, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=37712261
Què va passar a...
CALDES DE MONTBUI
El 29 de juliol de 1873, uns 300 carlins, liderats per caps locals de la zona, van intentar prendre la vila de Caldes per assaltar l'ajuntament i capturar els representants republicans. Però, gràcies a la ràpida mobilització dels Voluntaris de la Llibertat, una milícia popular formada per republicans locals, l'atac va ser rebutjat. La victòria a Caldes va ser simbòlica per als republicans i va reforçar la moral de la vila, que va intensificar la seva defensa davant nous intents de l'exèrcit carlí.MOIÀ
El 1873 Moià va ser testimoni d'un primer atac carlí quan uns 200 homes comandats per Francesc Savalls van intentar saquejar la vila. Tot i l'amenaça, gràcies a la mediació dels notables locals, l'enfrontament es va evitar i la població va aconseguir esquivar la violència, però la vila es va veure immersa en la guerra, amb ocupacions temporals i tensió constant fins a la fi del conflicte.SANT CUGAT DEL VALLÈS
El 26 de gener de 1874, un escamot de carlins va obligar veïns de Sant Cugat del Vallès a destruir fortificacions locals, en un intent d'intimidar la població i desmuntar defenses. Malgrat els danys materials, la vila no va ser ocupada i els habitants, juntament amb figures com el rector Josep Sibina, van haver de refugiar-se per protegir-se. Aquest episodi mostra com la guerra carlina combinava estratègies militars i pressió sobre la població civil.GRANOLLERS
El 17 de gener de 1875, prop de tres mil carlins, comandats pel general Rafael Tristany, van assaltar la vila en un atac planificat com a operació de guerrilla i finançament. L'objectiu era doble: intimidar la població liberal i obtenir diners per mantenir l'exèrcit carlí, en un moment d'esgotament econòmic del moviment. Un episodi que deixaria una empremta de dolor i resistència en la història de Granollers.BARCELONA
La capital no va ser un escenari de grans batalles ni va estar mai sota control carlista, però sí que va ser un punt clau en els moviments de tropes. La guerra es va lliurar principalment a la perifèria i a les zones rurals de Catalunya, mentre la ciutat es mantenia sota el control liberal.